Com ja sabeu, des de fa uns mesos, el Monstre de Colors, ens va visitant.
Aquestes dues últimes setmanes, ens han visitat el Monstre de color rosa (amor) i el Monstre de color negre (por).
Sempre ens proposa jocs, activitats, contes… per treballar aquestes emocions a classe.
El monstre rosa, ens ha ensenyat l’importància d’estimar. Fer saber a la gent que ens envolta l’important que són per a nosaltres, a vegades costa i no donem l’importància necessària, és per això que ho hem de fomentar des de ben petitons tenint en compte que cada adult i cada infant expressa els sentiments de manera diferent.
Hem aprofitat el dia 14 de febrer (dia de l’amor), per petonejar-nos, abraçar-nos i dir-nos coses boniques.
Una de les altres activitats proposades pel Monstre de l’amor va ser la d’explicar-nos l’importància d’acceptar-nos i estimar-nos a nosaltres mateixos. Ens va proposar fer un auto-retrat i així poder emplenar el nostre pot de l’amor amb aquests dibuixos que ens ajudaran a tindre present diàriament, que tots som diferents i cal acceptar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys/es.
Tots som iguals però tenim diferències i això és el que ens fa especials. No hi ha ningú inferior als altres i cal potenciar-ho, per aconseguir una millor cohesió de grup. Tots ens hem d’ajudar, estimar i acceptar.
El monstre de color negre, també ens ha visitat. Aprofitant que el divendres 15 de febrer va ser el dia internacional del càncer infantil, vaig voler introduir el tema a la classe, tot parlant del dol i les pèrdues. Tot i que us semblin petits/es per parlar del tema, malauradament tots coneixem algun cas en el que hem d’ajudar a l’infant a afrontar aquesta por que pot sentir en alguna ocasió i que pot ser no sap gestionar. Cal doncs proposar eines per ajudar a superar els obstacles com la mort d’un familiar, d’un amic, d’un animal de companyia…
Juntament amb el monstre negre, hem treballat les inseguretats que tenim i la por a fer el ridícul. Hi ha qui és mes vergonyós i ha d’aprendre que no es pas dolent. Cadascú es com és, però si que entre tots podem ajudar a aquell/a nen/a a que dia a dia es superi a ell/a mateix/a i vagi perdent la vergonya, tot sentint-se més segur/a.
Hem creat la nostra maleta de les ports on anirem guardant i recopilant tot allò que ens faci por i vulguem que desaparegui de les nostres vides, perquè amb l’ajuda de tots, ho anem superant.
Hem après una cançó que parla d’un lleó (l’animal més valent de la selva), que ens ha explicat que fins i tot ell té vergonya, però que amb l’ajuda de tots els seus amics animals, ho supera!
Poc a poc anem aprenent a verbalitzar i expressar el que sentim i ho fem diàriament amb el nostre emocionometre. Col·loquem el nostre pal (amb la nostra fotografia) a la butxaca del Monstre que ens interessa, segons com ens sentim i expliquem el perquè.
Aquí us deixo un petit recopilatori de fotos i vídeos d’aquestes activitats.
